Set dies de Gràcia

Amb quatre mots: relat històric i saga familiar (Dues històries convulsives per a un relat d'enganys)

Recomanada per: Si em demanen si m’interessa llegir un llibre, d’entrada, no dic mai que no. Gràcies a l’editorial per facilitar-me el llibre.

El llibre: Set dies de Gràcia, 2013 Random House Grups Editorial, S.a. Rosa dels vents. pàg. 384

“Set dies Gràcia" recrea, d'una banda, la Revolta de les Quintes del 1870 i de l'altra ens explica la història d'una família burgesa, els Lledó. Dues trames que avancen paral·leles, en petits capítols alterns, que es troben al final de la novel·la.”

Durant una temporada, quan feia la ressenya d’un llibre incloïa les frases que l’autor recollia abans de començar el relat. Fa temps que no ho faig però ara, quan és Víctor Català qui encapçala la novel·la no m’hi puc estar.

“Tothom, per humil que siga, té en aquest món, no sols la seva història, sinó també la seva prehistòria.” Mosaic (III)

Combinar una saga familiar amb una novel·la històrica és una d’aquelles barreges que sempre m’és agradable llegir. La Carla Gràcia en ha portat en aquesta novel·la dues històries que, combinades en capítols diferents, ens parlen d’una família de l’alta burgesia catalana de finals del segle XIX, amb un fet històric molt puntual que va tenir lloc al barri de Gràcia el 1870, La Revolta de Quintes. Així, ens trobem amb un relat molt acotat en el temps, set dies, que es barreja amb la vida de la seva protagonista, la Marianna Lledó al llarg de la seva vida. Dues històries que van en paral·lel fins que inevitablement es troben per encaixar-hi tots els detalls.

L’autora divideix el relat en set capítols, els mateixos set dies de la revolta, i els introdueix amb els bans que van anar aparegueu en els diaris de l’època. I com si volgués constatar que els fets són reals, acompanya el relat històric del so constant de les campanes, un Dong que es repeteix una i altre vegada, en totes aquelles part de la narració que forma part de la revolta. Un picar i repicar de campanes, que segons sembla, va animar al poble a seguir el combat fins el final d'aquests interminables dies.

L’altra part de la història, la de la família Lledó, ens la defineix molt bé la contracoberta “la història d’una família pot ser tan convulsa com la d’un poble” i és precisament això el que enganxa de la narració. Una família benestant que viu com marquen els cànons de l’època i que quan cal amaga les vergonyes i mostra una façana, ho fa. Una família que viu entre el dolor i l’amargor, entre l’odi, la gelosia i l’enveja, entre el passat i el futur, entre la societat benestant i la gent treballadora i pobre, però també entre l’amor i la lleialtat. Una família que guarda secrets; uns els que el lector coneix des del principi i altres que a poc a poc es van descabellant entre els que s'intueix i els que de mica en mica van descobrint els seus personatges. Una família que viu de cara enfora però que ens mostra les seves interioritats, i en elles, hi descobrim també, les desigualtats socials, el poder social, i la vida d’una gent, d'un barri, d’un poble, que vol deixar de sentir-se humiliat i oprimit.

“Qui dubte té secrets, i qui té secrets, és fàcil de convèncer.” (pàg. 79) i sí, tota la novel·la està farcida de secrets o millor d’un gran secret que és el que dóna la dosi de suspens i el que manté al lector atent. I, encara que se’ns explica des del principi, la trama consisteix en mostrar-nos com s’amaga i quines conseqüències te, per després, descobrir-li d’una manera força enginyosa a la part més interessada. “Mai s’acaben de conèixer tots els secret d’una família, Marianna, i procurar descobrir-los no és feina que pagui la pena” li diu la senyora Consol a la Marianna, però “S’equivocava (...) Un petit engany és tota una vida d’engany”.

La majoria de ressenyes que he llegit prefereixen la part de la història familiar, sincerament, a mi també m’ha semblat més atractiva. Crec, però, que la part històrica no resulta tan interessat pel fet de quedar tant dividida en el llibre i el lector, que vol descobrir les intimitats i els quefers de la família, arracona inconscientment la narració més històrica, encara que hi aparegui la seva protagonista. Però és segurament en la narració històrica la que ens mostra la força i valentia de la seva protagonista, la Marianna, una dona que ha lluitat tota la vida per trobar el seu lloc i qui sap si en la revolta ha trobat el camí per aconseguir-ho.

En Set dies de Gràcia el lector hi entra amb molta facilitat, un cop t’adaptes a la manera tan singular que té de fer-nos llegir els pensaments dels personatges, aquests s’introdueixen en majúscules i sense avis, això, sobretot al principi, m’ha fet perdre certa fluïdesa en la lectura ja que en ocasions m’ha calgut rellegir el paràgraf. Els diàleg fluids i la descripció detallada de la societat de l’època donen més força al relat i fan de la novel·la una bona lectura.

Carla Gràcia Mercadé (Barcelona, 1980)

Llicenciada en Ciències de la Comunicació. Es forma com a escriptora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i és professora d’Ètica en la Comunicació en diferents escoles de negocis i d’escriptura Creativa al Laboratori de lletres de Barcelona.

Aquí podeu veure el seu blog.