Els nois

Amb quatre mots: lectura reflexiva i dura com la mort (I després, la tragèdia continua, perquè darrera d’un mort hi ha els vius que l’acompanyen.)

Recomanada per: Em vaig apuntar al “Buscant lectors” de l’editorial. Gràcies per facilitar-me el llibre.

El llibre: Els nois, 2014 L’Altra Editorial. pàg. 179

La novel·la arranca amb la mort sempre cruel, devastadora i absurda de dos germans molt joves en un tràgic accident a la carretera. Aquest és el punt de partida, el que li serveix a en Toni Sala per parlar-nos de la mort. Un llibre on hi trobem trossets molt durs, intensos i bons i que guanya just en el moment d’acabar-la, que és quan el lector ha pogut copsar tot el conjunt. Cal però, un petit moment per assimilar-la, parlar de la mort gairebé sempre resulta dur i un pèl incòmode. En la novel·la hi trobem la mort com a accident, com a fruit de l’atzar, com a dolor, com a maldat, com a sortida, la mort com a escenificació, com a descans o fins i tot com a joc però també la mort dels vius, la mort dels no morts.

Com ja m’havia passat en algunes de les novel·les de l’autor hi ha moments en les narracions d’en Toni Sala que em sento una mica perduda, no sé massa bé cap on ens vol portar la història, i em cal una certa predisposició i rigor per seguir. La lectura queda compensada amb la intensitat de la resta, en aquest cas, la lúcida visió de la Iona, la novia del germà gran mort en l’accident. 

El llibre està dividit en quatre capítols, protagonitzats per quatre personatges diferents; l’Ernest el treballador de la banca de Vidreres, en Miqui el camioner de Sils, la Iona la novia del germà gran mort a l’accident i finalment en Nil l’artista friki que no sap què vol. Quatre visions molt diferents per parlar-nos de l’accident i de la mort en un escenari molt concret i en un temps molt actual, on la crisi, les estelades, la precarietat laboral, les hipoteques, l’herència a pagès o la prostitució a les carreteres, formen part, també, de la història.

Una novel·la que comença amb la duresa descriptiva del que és un enterrament en un poble. Un poble, com tants d’altres, que enterra els seus morts en públic, en una mena de festa tràgica on tots són actors. I aquí és on trobem la facilitat plàstica d’en Sala, en un dels aspectes que més m’agrada de la seva escriptura, alhora que l’acompanya amb una mena de “plasticitat” emocional tot explicant-nos el que viuen i senten els personatges des de dins. Mentre que d’una manera molt subtil, com si fos de passada, ens va esquitxant, deixant prova, dels elements que fan de la nostre societat, una societat de dubtosa moralitat. I tot plegat en una narració dura i reflexiva.

I et fa pensar, i reflexiones sobre la fragilitat en la que vivim, que no és poc. Avui som vius, però per una broma, un accident o simplement per estar en un lloc i en un moment determinat ens arriba la mort sense avisar i sense poder fer res per evitar-ho. I després, la tragèdia continua, perquè darrera d’un mort hi ha els vius que l’acompanyen.

Com diu en Toni Sala en una entrevista que li fa en Jordi Nopca “Em sembla que he acabat fent un llibre que va força sobre la identitat -més enllà de la nacional- i sobre de quina manera la mort marca els límits de la nostra personalitat. Per això el sotrac que viu cada personatge el fa confrontar-se amb la seva persona.” , cert, i això ens pot fer més forts o més dèbils, com passa en Els nois. 

No es tracte d’una novel·la fàcil però això no vol dir que sigui complexa, simplement no és d’aquells tipus de llibre que com s'acostuma a dir, es llegeixen sols. Cal estar atén i llegir més enllà de la narració, i gaudir del que com a lectors en agradi.

Us deixo l’enllaç del seu blog aquí i, encara que ara ja no l’actualitzi (que és una llàstima) si teniu ocasió feu-hi una passejada i trobareu articles i textos que són tot un plaer pel lector.

Toni Sala (Sant Feliu de Guixols, 1969)

Professor i escriptor. Amb aquest llibre inaugura el catàleg de L’Altra Editorial.