El símbol perdut

Dan Brown , ( New Hampshire, USA, 1964 )                                             

Del tot previsible si has llegit El codi da Vinci o Àngels i dimonis, en aquest cas però els misteris s’endinsen en el món maçònic, en un espai de temps limitat, una sola nit dins els edificis més importants de Washington.

M’ha resultat xocant i gens estimulant el fet d’haver vist les pel·lícules de les altres novel·les, ja que se m’apareixia constantment en Tom Hans fent de professor Langdon mentre llegia. Al final del llibre la lectura se m’ha fet un pèl pesada.  

Pompeia

Robert Harris, ( Nottingham, Anglaterra, 1957 )  

L’al·licient de la novel·la rau en el compte enrere fins el desenllaç ja conegut, l’erupció del Vesuvi. L’originalitat la trobem en la descripció d’un imperi romà a través de les imponents construccions dels aqüeductes i les complexes xarxes de subministrament d’aigua per a tota la població. Una mica d’intriga serveix per mantenir-nos en suspens, mentre se’ns descriu una classe política corrupte que només pensa amb el lucre personal.

El salón de ámbar

Matilde Asensi, ( Alacant, 1962 )  
No se perquè m’ha costat molt agafar un llibre d’aquesta autora, i com sempre, l’atzar m’ha dut la seva primera novel·la a les mans. De lectura ràpida, entretinguda i agradable l’he vist com un bon guió per a una pel·lícula entretinguda de lladres

El primer assalt

Lluïsa Forrellad,   ( Sabadell, 1927 ) 

En la Barcelona dels anys 60 existeixen encara mons molt diferents, el Clot de la classe més humil i treballadora que mira de tirant endavant el dia a dia sense masses pretensions i una classe alta que s’aferra a un estatus social i una vida de luxes i privilegis que vol conservar costi el que costi. Dos mons diferents que no poden conviure junts, només l’eterna soledat del Juli i d’en Jordi serà capaç d’unir-los.

La vida de cada personatge és en si mateixa un petit món,viu i molt ben definit i quan aquests mons es toquen sembla que només saben xocar per fer-se mal, per això quan creus que han trobat la felicitat, aquesta s’esvaeix ràpidament per tornar a una crua realitat