Amb
quatre mots: thriller psicològic, absorbent i àgil (Quan
un matrimoni es trenca, cal intentar salvar-lo i convertir la vida en una
malsana bogeria?, igual la bogeria ja bé d'abans. Una novel·la que enganxa)
Recomanada per: Vaig apuntar aquest llibre després
de llegir-ne la ressenya de la Pilar a Con un libro en la mano.
El
llibre
Títol original: Gone Girl, 2012
Títol Traducció: Perdida, 2013, Random House Mondadori,
S.A. Traducció Óscar Palmer, pàg. 559
“Amy y Nick
es disposen a celebra el seu cinquè aniversari de casament a North Carthage, a
la riba del riu Mississippi, però aquell mateix matí l’Amy desapareix
misteriosament sense deixar cap rastre. A mesura que avança la investigació
policial les sospites van recaient sobre el marit, en Nick, per molt que ell es
declari innocent. El seu comportament sembla distant, fred i evasiu però això
el converteix en un assassí?”
Fent la broma fàcil diria que Perdida és un llibre d’aquells en els que
quan comences a llegir-lo et sents perduda en el sentit més positiu de la
paraula, no el pot deixar. La tensió en la manera d’explicar, els girs que et
capgiren la història o les coses que queden i no queden del tot clares, crea en
el lector la necessitat de seguir llegint, de seguir avançant, malgrat la
sensació d’angoixa i d’incertesa pel què pot passar. Una novel·la absorbent i intensa
que enganxa i que es llegeix força bé.
El llibre està dividit en tres parts, els títols dels quals semblaria
indicar que el punt de vista és el del noi, en aquest cas el del marit. Chico
pierde chica, Chico conoce chica i finalment Chico recupera chica (o
viceversa), però semblen més els títols d’un llibre d’auto ajuda de psicologia
barata, els que tant coneix la seva protagonista. Es tracte, però, d’una narració a
dues veus, en Nick el marit que li recau el paper de principal sospitós, i
l’Amy, la dona, desapareguda el dia del cinquè aniversari de casament. La veu
s’anirà intercalant a mesura que llegim, per anar descobrint què és el què ha
passat, què és el què intueix cadascú i finalment què és el que pretenen o fins
on volen arribar. La investigació segueix un joc que el matrimoni comparteix
des de sempre i que ara, atrapa al marit, ja que el condueixen inexorablement a
ser-ne el principal sospitós. Mentre, apareix el diari de l’Amy i és a traves
de la seva lectura que anirem descobrint tot el que l’Amy meticulosament ens
explica. Es tracte d'una dona intel·ligent amb una ment molt calculadora, previsora i freda, fruit, segurament, del
passat que arrossega.
Perdida és un intens thriller psicològic, "una sòrdida historia d’amor
portada al límit de la bogeria" i on el lector arriba a veure
i pensar fins on
es pot arribar per amor, si tot si val per salvar un matrimoni, si tot
és lícit
i sobretot quins són els límits on cal arribar per mantenir-lo. ¿Això és
amor?, quan s'ha passat els límits ja cal parlar d'una altra cosa. La
novel·la segueix un ritme trepidant i àgil, amb sorpreses que ho
capgiren tot i que són part de la gràcia de la narració. Mentre anem
llegint anirem descobrint, en paral·lel,
com encaren els dos protagonistes la situació.
Cal preguntar-se, però, quins són els motius que condueixen a dues persones
a arribar fins on arriben els protagonistes. Per això l’autora ens parla
d’uns antecedents, prou importants, capaços, com a mínim, de motivar una part
del seu malaltís comportament: la pèrdua de feina, la tensió, el desamor, la
rutina, el desengany o la infidelitat, per posar només uns exemples. Fins i tot
els diferents models paterns de la parella poden derivar en reaccions
o conductes com les que ens descriu l’autora; la sobreprotecció en el cas
d’ella i masclisme i divorci en el cas d’ell. Sort que aquí tot és ficció,
encara que malauradament, a vegades, no sembla tant allunyat de la realitat.
Cal destacar la construcció d’uns personatges força potents, tant en el
cas dels dos protagonistes com en la majoria de personatges que els acompanyen.
I una societat que sembla viure dedicada a la galeria, a les aparences més
falses i banals o al capricis més buits. Una societat que en certa manera
contribueix a fer grans els problemes dels altres només per satisfer la seva vanitat. Una societat capaç de tapar i destapar les accions segons les necessitat particulars i no per criteris ètics o morals.
Sens dubte, una lectura molt entretinguda, ben portada i que et manté
enganxada fins el final. I un final que es manté com en espera, malgrat la
tensió que es segueix respirant. Com he llegit en alguna ressenya qui sap si
esperant una segona entrega.
Gillian
Flynn (Kansas, 1971)
Màster
en periodisme va treballar durant deu anys Entertainment Weekly on feia crítica de cinema. Va
debutar com a escriptora l’any 2006 amb Heridas abiertas amb la qual va obtenir
el premi Fleming Steel Dagger 2007. Perdida és la seva tercera novel·la i es
durà al cinema.
