La postguerra és el temps de les misèries, les pors i les ambigüitats, el temps dels perdedors i dels vençuts, el temps de parlar amb clau, amb silencis, el temps on tot és gris perquè res ni ningú és realment el que vol ser. A través del que veu i viu l’Andreu, l’autor teixeix una senzilla i rica narració, plena de detalls, ambients i situacions que van viure i patir gairebé tots els pobles després de la guerra civil.
Els personatges són estereotipats, però ben reals, em recorden les històries i situacions que va viure el meu pare en un petit poble del Pirineu.
