Retorn amarg

Lluïsa Forrellat,  ( Sabadell 1927 )

“... cada u ha de purgar els seus defectes. Aquests defectes són a la llarga el nostre infern ...” . Dos dies de festa major li són suficients a l’autora per explicar les vides dels seus personatges. Uns personatges que sembla que els pots tocar, estan vius en la brillantor dels seus diàlegs i amb l’esplèndida caracterització del ambients i els moments en els que viuen. El destí els ha marcat i res ni ningú els pot canviar.

M’ha recordat molt les novel·les modernistes i de la renaixença, uns personatges predestinats des del moment del seu naixement. Gran coneixement del món rural i del parlar de finals del s.XIX. 

Per mi, la millor novel·la de l'escriptora.

Com una pedra

Dolors Borau,   ( Barcelona, 1963 )  

La solitud de qui no ha triat estar sol és dura i massa vegades insuportable, només algú molt fort pot continuar vivint sense arribar a enfonsar-se del tot. En canvi la solitud del qui ha triat la soledat arriba a ser confortable. Malgrat tot, ningú vol estar sol, tothom necessita estar acompanyat i sentir-se protegit i estimat. 


L'enllaç http://dolorsborau.blogspot.com/ 

El color del crepuscle

Llorenç Capdevila , ( Alpicat, 1969 ) 

Tot el que envolta el robatori d’una valuosa joia és ple de misteris, assassinats, enganys, conspiracions, amors, desenganys, fins hi tot amistat. Quan tot això succeeix en la Catalunya de finals del segle XIV amb un ambient i uns personatges, tant ficticis com reals, molt ben treballats, on ningú és realment el que sembla i on res acabarà com els personatges havien planejat.

El món medieval em fascina per això i pel fet de saber mantenir la intriga dels esdeveniments m’ha semblat una bona novel·la.

Pa negre

Emili Teixidor , ( Roda de Ter, 1933 ) 

La postguerra és el temps de les misèries, les pors i les ambigüitats, el temps dels perdedors i dels vençuts,  el temps de parlar amb clau, amb silencis,  el temps on tot és gris perquè res ni ningú és realment el que vol ser. A través del que veu i viu  l’Andreu, l’autor teixeix una senzilla i rica narració, plena de detalls,  ambients i situacions  que van viure i patir gairebé tots els pobles després de la guerra civil.

Els personatges són estereotipats, però ben reals, em recorden les històries i situacions que va viure el meu pare en un petit poble del Pirineu.