El jardí oblidat

Amb quatre mots: lectura entretinguda, agradable i molt anglesa (és d’aquells llibres on entres fàcilment en la història i et deixes portar sense esperar res a canvi, o si, simplement entreteniment)

Recomanada per: els llibres de l’autora són dels que corren per la xarxa (des de fa temps) amb un munt de ressenyes positives, massa positives, diria jo. Això va fer que no volgués llegir-ne cap. Però la Montse, la meva subministradora de llibres particular, se’ls va llegir i em va triar aquest. T’agradarà. M’ha agradat. Novament, gràcies Montse.

El llibre

Títol original: The Forgotten Garden, 2008

Títol Traducció: El jardí oblidat, 2011 Santillana Ediciones, pàg. 545. Traducció Ainara Munt. 

“La nit que compleix vint-i-un anys, la Nell O’Connor descobreix que és adoptada, fet que canviarà la seva vida per sempre. Dècades més tard, s’embarcarà en la recerca de la veritat dels seus avantpassats, i arribarà a la ventosa costa de Cornualla.”

És d’aquells llibres mediàtics, traduïts a un munt d’idiomes i que te’ls trobes a tot arreu. No és cap crítica, és tan sols una constatació, forma part dels llibres moda, com dic jo. Llibres que la majoria llegeix (o, en alguns casos llegim) són fruit d’un bon màrqueting però també d'una narració que no necessita massa atenció, és a dir, un llibre de lectura fàcil on el que es pretén es fer passar als lectors una bona estona. Submergir-te en una història i deixar-te portar per un ambient i uns personatges. Llibres que, un com els has llegit, no et deixen cap pòsit ni cap rum-rum. 

És el primer que llegeixo de l’autora per tant no puc comparar, però en general qui ha llegit algun llibre de la Morton acostuma a repetir, jo de moment ho deixo aquí, qui sap si més endavant en llegiré un altre. 

Ens trobem amb un llibre escrit a tres veus on, en capítols alternatius ens acosten a tres èpoques diferents del relat i, on anirem lligant l’entrellat del misteri que les seves protagonistes intenten resoldre; qui són els pares de la Nell i sobretot que els va portar a abandonar-la en un vaixell quan tan sols tenia quatre anys rumb a l’altre punta del món: Austràlia.

1900, 1975, 2005 són els tres períodes en els que se’ns explica la història. Cadascun anirà lligat a una dona: l’Autora, la Nell i la Cassandra. Aquesta anar endavant i enrere permet al lectors seguir els fets, lligar-los i construir la història d'una manera linial ja que en el llibre se'ns presenta trossejada.  Tres dones que tenen moltes coses en comú, tres dones molt diferents però que comparteixes trets que les uneix: s’han trobat soles, s’han sentit abandonades i sempre han tingut la voluntat de tirar endavant i, arribat un punt han fet el que el cor els deia. “Ets una supervivent, em sents? Te’n sortiràs, no t’has d’amoïnar per res” i això que li diu la Nell a la seva néta Cassandra serveix per les tres, totes són unes supervivents de les seves vides i de les seves circumstàncies. I entremig, un munt de personatges secundàries que, amb més o menys presència ajudaran a les protagonistes a lligar caps o a fer rutllar l’acció.

Un llibre que m’ha resultat agradable de llegir et sap atrapar en la història i, encara que en certs moments se’ns presenti un relat ensucrat i previsible, segueixes llegint perquè elements com les reminiscències de la novel·la anglesa del segle XIX l’envolten d’una aura acollidora: els nens abandonats tal i com els descrivia en Dickens, el Londres boirós i pobre dels suburbi, les mansions victorianes, els poblets típics anglesos, el provincialisme de la seva gent, el paisatge... En definitiva, una lectura prescindible però que es deixa llegir foça bé.

Tastets

>Traduccions/traductors

Mentre buscava informació del llibre, un cop ja llegit, m’he trobat amb aquest article d’en Bernat Puigtobella al Vila Web sobre les traduccions i més contretament sobre aquesta. No acostumo a parlar gairebé mai de les traduccions i un dels motius és perquè no em sento capacitada per fer-ho. Si bé és cert que hi ha cops que mentre llegeixo em fan mal les orelles (això que no ho faig en veu alta) no ho he posat en les meves ressenyes. No sé si és bo o no, però de la mateixa manera que no faig referència en el blog als llibre que no he pogut acabar perquè no m’han agradat, faig el mateix amb les traduccions.

El que si queda clar és l’anonimat que pateixen els traductors. Quan més bons són, menys se’n parla, perquè el llibre funciona, alhora i bé.

Kate Morton (Berri – Austràlia, 1976) 

Escriptora. Titulada en art dramàtic i literatura anglesa i doctorada a la Universitat de Queensland.