Fronts oberts

Amb quatre mots: entretinguda, singular (una novel·la negra força especial)
Recomanada per: la tenia pendent després de llegir Aigua bruta.
El llibre: Fronts oberts, 2011 Proa Empúries Narrativa, 189
Premi: Marian Vayreda, 2011

“Refet de les peripècies d’Aigua bruta, retrobem en Miquel Camiller al pis de la plaça del Diamant de Gràcia que comparteix amb sa padrina mallorquina. Filòleg obsessiu i immadur incorregible, ha canviat l’estrès de l’Acadèmia d’Estudis Catalans per la placidesa de l’Escola de Policia de Catalunya. Però qui mossos remena els dits s’unta, i el cadàver d’un doctorand de Psicologia trobat al País Valencià l’obligarà a convertir-se en una mena de Sanxo Panxa de l’inspector Domingo...”

Després de gaudir enormement amb la lectura d’Aigua Bruta quan he tingut l’oportunitat de llegir aquest Fronts oberts no ho he dubtat gens. L’efecte sorpresa que va suposar el primer llibre, del qual no sabia res abans de llegir-lo, ha quedat del tot esvaïda amb la continuació de les peripècies de l’entranyable filòleg. No per l’argument, que no tenen res a veure, si per no trobar-me amb l’efecte sorpresa d’anar descobrint la singularitat de cada personatge. El pes de la novel·la ja no recau en aquest triangle Camiller, padrina, becaria, s’incorporen altres personatges, repartint-se el protagonisme en la història. És el cas de l’inspector valencià Jeroni Domingo que serà qui realment portarà el pes de la investigació. Una ampliació dels dominis lingüístics, ara, al País Valencià. Un nou front obert.

Es tracte d’una novel·la entretinguda que, sense trencar amb aquest esquema bàsic del gènere negre, - assassinat, investigació -, es fa servir d’aquest per explicar-nos el que realment li interessa a l’autor. La llengua, les llengües, les seves variants i tots els fronts oberts que comporten. Per això, crec que és important que el lector agafi el llibre sabent el que es pot trobar, en cas contrari, no sabrà gaudir de les peculiaritats d’aquest filòleg, ara reconvertit en professor i assessor lingüístic del Mossos d’Esquadra. Un Miquel Camiller que, fent una investigació que per tarannà no li pertoca, pot resultar segons com, no massa creïble de fer passar. I precisament això és el que la fa interessant en molts aspectes, perquè com ja he dit, la investigació de l’assassinat, aquí no és l’important, tot i que el cas quedi resolt. 

 “Volia que la novel·la passés al País Valencià, perquè vull que la sèrie es vagi succeint en tots els territoris de parla catalana per reproduir-ne les parles diverses: la primera novel·la passava a la Catalunya central i al Pirineu, aquesta passa al País Valencià, i les vinents se situaran a Alcoi, a l'Alguer, a Mallorca, a Perpinyà… Literàriament és un experiment. I no és fàcil. Donar forma física a una llengua no fixada, costa.” Aquest és un trosset, explicat pel mateix Pau Vidal,  inclòs en la ressenya que en fan a Crims.cat, crec que amb això ja us podeu imaginar quin és el sentit de la novel·la i llegir-la amb aquesta clau és fonamental per poder-la gaudir.

L’humor i la ironia hi són presents, garantint una vegada més, aquest saber fer de l’autor per explicar-nos amb gràcia els problemes i les interferències de la llengua. I aquesta lluita entre el filòleg dogmàtic i la realitat lingüística del carrer donarà peu moltes vegades als boníssims monòlegs que manté el seu protagonista. Tornant  a Crims.cat  'La croada d'en Camil és de desfer la confusió de parlar català bé. Vull dir que parlar bé el català no és fer servir de tant en tant mots com 'llur', sinó que la saba d'una llengua és la llengua popular. I la llengua popular és la que es perd amb més facilitat. Per això en les meves novel·les s'hi renega molt, hi ha moltes frases populars…, per desfer aquesta confusió que ens ha de matar.' 

Si voleu conèixer aquest Miquel Camiller us recomano que comenceu primer amb Aigua bruta. 

També n’han parlat a Crims.cat i Lecturas errantes

Pau Vidal Gavilán (Barcelona, 1967)

Filòleg, traductor i escriptor. Se'l coneix sobretot pel fet de ser el traductor de l'escriptor sicilià Andrea Camilleri.