Joc de Trons

Amb quatre mots:  espectacular, impressionant, magnífica, èpica... (m’he passat, ho reconec, però cada llibre em deixa amb aquesta sensació)

Recomanada per:  des de l’any que el meu fill va portar el primer llibre a casa que he tingut la necessitat de llegir els llibres.

El llibre

Títol original: A Dance with Dragons, 2012

Títol Traducció: Dansa amb dracs, 2012 Alfaguara. Traducció Mar Albacar, pàg. 1151

 

Un capvespre de fa molts anys es va presentar el meu fill a casa amb un llibre titulat Juego de Tronos, Canción de fuego y hielo, escassament un mes després començava el que seria una de les lectures més plaent i engrescadores que he llegit. Quan un s’enganxa, com jo ho vaig fer, a una saga, costa començar els llibres, simplement perquè saps (en aquest cas) que l’acabaràs i no en tindràs la continuació d’una manera immediata. Aquest és el gran inconvenient de la saga, aquest, en el meu cas és l’únic que retrec.

No he fet cap ressenya dels llibres anterior, car encara no tenia el blog, i ara, em veig incapaç de fer una ressenya com cal d’aquesta cinquena entrega. He llegit tot els llibres en castellà, tret d’aquest últim que, guanyat en un sorteig, vaig poder-lo llegir en català. Un cop rebut vaig tardar a començar-lo, el tenia sobre la tauleta, en espera. Esperava el millor moment. Esperava que fos una lectura lenta per no acabar-la. Esperava que es publiqués la sisena part. Finalment, el vaig obrir, llegir, gaudir i acabar. I ara, torno a esperar.

Són molts els aspectes que destaco de la saga i que van molt més enllà del relat. És la capacitat d’en Martin de confeccionar un enorme trencaclosques de peces irregulars, on totes tenen la finalitat de crear un conjunt homogeni i perfecte. Una trama que es molt més que una tela d’aranya ja que un sol fil és capaç de generar enormes teles diferents i complementaries alhora. És dividir un mapa, un territori, en cases (castells) amb personalitats pròpies, que es defineixen no només per un escut, un color o un lema sinó per una manera de fer i de ser que els hi dóna personalitat pròpies. És un joc on les traïcions i les aliances  marquen les normes i les pautes, fins que duren, perquè res és inamovible, tot es pot canviar. És veure un munt de personatges secundaris plens de vida, molts amb passat i present on no se’ns fa gens difícil posar-los-hi cara i veu i, fins i tot, conèixer els seus gustos culinaris o els glops de cervesa que són capaços d’engolir mentre parlen.

Crec que uns dels grans encerts de la saga és el fet de portar al lector on vol d’una manera subtil i, sense gairebé adonar-nos, ens fa saltar d’un tros de mapa a un altre, saltant d’una història a una altra, canviant constantment de personatges i punts de vista. On els bons poden no ser-ho tant i, mostrant-nos dels dolents, les seves cares més amables. On el que avui és blanc i clar, demà pot ser negre i obscur. On tot es relatiu i tot depèn del punt de vista de qui ens ho explica i fins i tot aquest, pot ser qüestionat.

L’estructura del llibre, aquests capítols protagonitzats per un dels seus personatges, els he trobat genials. Et permet veure la història a trossets i després lligar-los amb els trossets d’altres personatges. Creant una història lineal fragmentada que es va encaixant, fent-la més rica, més cargolada i més espectacular. I malgrat l’enorme quantitat de personatges, personatges i més personatges que entren i surten, sap, perfectament, com fer-ho perquè el lector no es perdi. En aquesta cinquena entrega la proliferació de personatges és majúscula i en la majoria de casos en llegirem detalls; d’on venen, qui són, o cap on volen anar, permetent-nos la seva ubicació i la seva relació amb la història sense masses problemes.

I si això no fos poc, cal esmentar la capacitat que té en Martin per cuidar els detalls. Una ambientació recreada minuciosament, tant de les estances dels castells, del paisatges que ens descriu com dels àpats que els nostres protagonistes gaudeixen a taula. Els lectors som capaços de veure els colors, sentir les olors i fins i tot tremolar per l’hivern gèlid que sempre s’acosta.

I en un món tant heterogeni, ple de gent diferent, de cultures, llengües i tradicions ancestrals, l’autor sap com fer-los conviure amb relativa calma, on només el poder –com sempre- i la necessitat de sobreviure els pot enfrontar. Coneixerem moltes cultures, aprendrem noves llengües i ens omplirem de matisos. Un món ple de personatges singulars i perfectament definits; traïdors, assassins, conformistes, desgraciats, espavilats, lliures, esclaus, vells, joves, nens, cavallers, senyors, servents, soldats... tots, fidels a ells mateixos, que no vol dir en cap cas fidels als altres. I els lectors sabrem agrair els constants girs argumentals, que contribueixen magníficament a crear, sempre, una atmosfera boirosa de clarobscurs que et fan pensar per on pot anar la narració fins que pam! canvia radicalment amb un assassinat, una traïció o un efecte màgic.

No sabria dir quin llibre m’ha agradat més, segurament el més especial ha estat el primer, per la forma d’arribar a casa i per l’aspecte sorpresa de la narració. El vaig llegir fa anys quan encara era pràcticament desconegut i per tant no estava influenciada ni condicionada per la crítica ni per l’excel·lent sèrie de HBO.  Després del primer llibre varen arribar els altres i el joc de taula. Si sou afeccionats als jocs de taula us recomano el Joc de Trons (amb dues expansions), espero que us facin passar una molt bona estona com ens ho fan passar a casa quan hi juguem tots.

Inevitablement tots tenim els nostres personatges preferits jo em quedo amb el cinisme i la intel·ligència d’en Tyrion, la valentia de l’Arya (encara que últimament no l’entenc gaire) i perquè no, amb la mala llet de la Cersei. I espero que mentre segueix acostant-se l’hivern no haguem de lamentar masses més pèrdues, però està clar que aquesta és una de les claus i gràcies dels llibres.

Ja he dit alguna vegada que m’agraden molt els llibres que tenen mapes, anar-los seguint i reseguint mentre llegeixo forma part d’un ritual lector que, en el meu cas, és molt engrescador. L’altre dia llegia una ressenya a fragments de vida i em vaig endur aquest preciós mapa de les cases del Joc de Trons.  

Crec que els llibres de Joc de Trons han sabut captar l’atenció d'un gran nombre de lector diferents, lectors de gustos i d’edats diverses que han descobert amb aquests llibres una bona lectura. Una lectura entretinguda, que enganxa i que permet sobretot parlar i opinar sobre els possibles camins de la trama. Això ha ajudat a crear nous lectors i aquest aspecte sempre és d’agrair. Ara, amb la magnífica sèrie, desitjo que els lectors potencials augmentin i que captivats per la sèrie s’engresquin amb els llibres.
 

No sóc massa de seguir les modes, sempre vaig al meu aire en tot, però Jocs de Trons està de moda i en aquest cas me n’alegro molt. Si us engresqueu, espero que en gaudiu tant o més que jo.

 

George R.R. Martin (Nova Jersey, 1948)

Escriptor de ciència ficció i fantasia, guionista i productor nord americà. Ha estat professor de periodisme i director de torneigs d'escacs.