Tinc moltes debilitats, però en qüestió de diccionaris només en tinc una. Jo tinc un Fabra. El de sempre, el de quan estudiava, el de casa, el meu. Jo tinc un Fabra. El tinc plastificat perquè no es faci malbé. El tinc sobre la meva taula, on sovint llegeixo, on escric les meves ressenyes i on a vegades omplo de mots les pàgines en blanc del meu Word.Necessitava dir-ho en veu alta, fer-ho públic, sense complexos. Ara que tothom navega i busca la informació per la xarxa, s’ha perdut la saludable disciplina d’obrir el diccionari. Sí, el diccionari, sí, el llibre gruixut i pesat on es guarden els mots.
“Tomba burros” en dèiem a casa dels pares quan discutíem amistosament sobre el significat d’un mot. Ara, a casa meva, també ho fem. Anem a la meva taula a buscar el Fabra – encara que els fills prefereixen buscar el diccionari a Internet -. No, no és el mateix. Jo els hi ho dic sempre, però no m’entenen.
He de confessar, també sense complexos, que hi ha mots que cal consultar al DIEC2 o el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana per sortir-ne de dubtes. I quan cal, ho faig, i quan cal, cal fer-ho.
Sí, jo tinc un Fabra i espero poder-lo fer servir molts i molts anys més.
Em temo que jo sóc més de xarxa i, ja posats a fer confessions, quan em poso davant del teclat... n'obro tres! El DIEC, el de l'enciclopèdia i l'Alcover (ai, l'Alcover em té el cor robat), però també reconec que el tacte del paper, el petit senyal deixat al costat d'una paraula, transmeten un caliu que cap pantalla pot donar.
ResponEliminaAixò de tomba burros no ho havia sentit mai. Té gràcia :)
Estic amb tu, a mi m'encanta el de sinònims d'en Franquesa i el vaig fullejant en els meus moments...
ResponEliminaSalutacions!
Hola,Benvingudes
ResponEliminaMontse afegiré l'Alcover quan estigui connectada - ja que et té el cor robat, intentaré descobrir perquè –
Ventafocs, el meu segon llibre de taula és el de sinònims S.Pey de Teide, que també té els seus anyets
Gràcies per passar-vos per aquí.
jo també el conservo, ja una mica atrotinat, però va ser el meu primer diccionari i és una referència. Alterno paper i internet per les consultes
ResponEliminaDoncs jo també tinc un Fabra i que per molts anys em duri, però no el faig servir sempre. També en tic d'altres, el de l'Enciclopèdoa i la xarxa, clar!
ResponEliminaHauries de conèixer en Gazo... te l'hauré de presentar :-))
ResponEliminaAquí el tens:
http://lexicografia.blogspot.com/
:-))
T'entenc perfectament. Els diccionaris en línia poden ser molt útils, però l'experiència de llegir el paper és bastant més enriquidora.
ResponEliminaA més és curiós veure com moltes entrades del Fabra (de 1932, no ho oblidem), es reprodueixen igual als grans diccionaris actuals, com el DIEC2 o el GDLC.
Hola,
ResponEliminaEl meu Fabra té anyets, però continua fent feina.
Assumpta, tafanejo l'adreça què m'has deixat i pam, em trobo amb la foto del Puigmalet, el següent a fer-me un comentari. Fantàstic!!
Gràcies a tots.