“de la casa de la calle Aribau no me llevaba nada, al menos así creía entonces”
De lectura obligatòria a batxillerat, i per descomptat de lectura obligatòria en la meva llista de llibres a llegir de manera immediata. No m’ha decebut, és el que jo m’esperava. Tristesa, misèria i fam en la grisa i bruta Barcelona de la postguerra. Dos mons; el pis del carrer Aribau i l’universitari, i en cap dels dos, l’Andrea, no acaba d’encaixar.
Lectura obligatòria a batxillerat, així que aquest any me le agut de llegit. Pel meu gust és una mica pesat i repetitiu. Tot hi així es poden veure alguns aspectes d'aquella època, reflectits a la protagonista, Andrea.
ResponEliminaPel meu gust, és un llibre que no hauria de ser obligat per a batxillerat ja que hi han molts altres temes de més interés.
NMP
Gràcies NMP,fas el meu primer comentari i m'ha agradat. jo també crec que per estimular la lectura a batxillerat hi ha llibres més engrescadors.
ResponEliminaEspero els teus comentaris