Junts i prou

Anna Gavalda   ,  ( Boulogne-Billancourt, França, 1970 )                                               

Una de les millors recomanacions que m’han fet fins ara. Mai un llibre m’havia fet plorar  pel diàleg dels seus personatges, Junts i prou ho aconsegueix uns quatre o cinc cops.

Personatges singulars, gens convencionals i antisocials que només saben treure el millors de cadascun quan es relacionen entre ells. Una artista decebuda i enganyada que amb els seus dibuixos sap treure el més íntim de cada persona i d’ella mateixa, un cuiner malparlat i sempre empipat que exterioritza tota la seva tendresa i sublimitat quan parla del menjar, un gran historiador d’arrels aristocràtiques fràgil i tímid que sobreviu gràcies als dos amics. Dos elements aglutinadors, l’àvia personatge tendre que es fa estimar per tots tres i un pis gran i aristocràtic que és l’espai que lliga als personatges. Diàlegs dolços però durs i a cops destructius que uneixen a cadascun dels personatges sense deixar mai de ser ells mateixos i que de mica en mica ens expliquen el passat cruel de cadascun d’ells. Un final, pel meu gust massa tou, feliç, que contrasta amb el conjunt de la novel·la. Un final on els tres amics perden els dos punts que tenien en comú, l’àvia i el pis però malgrat tot continuen units. Una novel·la on l’amistat i la sinceritat és possible.