dimecres, 10 setembre de 2014

V, de l'11S al 9N

va!!!
 (apa!, ànim!, vinga!, coratge!, som-hi!) 


valuós 
(valorós, de gran valor, important, considerable, imponderable, inapreciable, inestimable, preciós, excel•lent)
varietat 
(variació, diversitat, multiplicitat, heterogeneïtat, pluralitat, abundància, disparitat, desigualtat, complexitat). vassall 
(subjecte, feudatari, tributari, súbdit, serf, dependent, tributari vedat indegut, prohibit, indispensable)
velar 
(tapar, encobrir, enfosquir, dissimular, minvar, disfressar)
vergonya
(deshonor, oprobi, humiliació, infàmia, escàndol, immoralitat, picota, turpitud)
vibrar
(flipar, agitar, fimbrar, tremolar, ressonar, oscil•lar)
voler
(desitjar, anhelar, cobejar, pretendre, ambicionar)
vèncer
(guanyar, triomfar, batre, derrotar, superar, debel•lar, enfrontar, anihilar, subjugar)
votació 
(vot, elecció, sufragi, plebiscit, designació, manifestació)
vulnerar
(ferir, atènyer, lesionar) 

(Diccionari de sinònims i antònims S.Pey teide)

dilluns, 8 setembre de 2014

El ball

El llibre
Títol original: Le bal, 1929
Títol Traducció: El ball, 1987 Columna Edicions S.A. Traduïda Lluís Comes i Arderiu, pàg. 71


“Els Kampf, uns nous rics parisencs que deuen el seu canvi d’estatus social a un cop de sort a la borsa, intenten introduir-se al món reservat als potentats amb pedigree. Antonoinette, la filla dels Krampf que acaba de fer 14 anys, somia amb l’amor, els homes...  i assistir al Ball que els seus pares pensen celebrar per presentar-se en societat.”

Aquesta és la tercera novel·la que llegeixo de l’autora, i com en les altres ocasions, la brillant prosa, la fredor, la sensació d’angoixa que s’hi respira i la tensa relació entre mare i filla fan d’aquesta curtíssima novel·la una petita joia.  En ella hi conflueixen els temes de l’autora : els jueus, la societat burgesa, les relacions familiars –especialment entre mare i filla- i un escenari on la guerra i és sempre present.  En les seves novel·les, la recerca, sempre dura i en ocasions cruel, de l’encaix de la protagonista femenina dins la societat és una constant, i aquí, la jove protagonista descobrirà com amb una sola acció pot desencadenar, sense ser-ne del tot conscient, el seu futur.

Aquí, un ball organitzat per la família Kampf per intentar entrar en el cercle de l’alta societat serà el detonant i l’escenari de la trama. Antoinette hi vol assistir. Els seus 14 anys poden ser un bon moment per presentar-se en societat com a noia/dona i deixar enrere el món infantil. La il·lusió i la visió que en fa del tan esperat esdeveniment es veu, altra cop, estroncat per la negativa de la mare. Aquesta, duta segurament pel recel i la gelosia de veure’s destronada com a dona, nega a la filla la seva presentació en societat. Així doncs, en aquest enrarit ambient, el ball es converteix en l’acte social més desolador i dur de la família Krampf, més fins i tot que viure en la pobresa. Serà la baixada a l’infern més humiliant per la mare i per tant, el triomf de la filla, que veu com una sola acció, no enviar les invitacions, la fa ascendir al nivell de la mare, fins  superar-la. 

 La va abraçar. Com que va estrènyer contra les perles aquella careta
-Ets una bona nois, Antoinette...
Va ser l’instant, el llampec inabastable, quan <al camí de la vida>, es van creuar; l’una emprendria la ruta ascendent, i l’altra s’aniria enfonsant a la foscor. Però elles no ho sabien.
Mentrestant Antoninette va repetir suaument:
-Pobra mamà...


Què atrapa?
En les escasses 71 pàgines del llibre, l’autora ens mostra tot el seu talent narratiu i descriptiu en un el relat que creix en una doble i potent tensió, la relació mare-filla que sabem que ha d’esclatar (sense saber-ne com) i l’imminent arribada de la temuda hora del ball. Aquesta espera, que és ràpida per la brevetat del relat, va acompanyada dels inputs constants de tot el que el lector va coneixent i de tot el que sabem que la mare desconeix, fins que -recordant una altra de les seves novel·les-, el gos es converteixen en llop.
Què m’ha quedat?

  • El plaer d’una curta, dura i magnífica lectura.
  • Una novel·la que segurament guanya en la seva brevetat on s'hi compacte la personalitat dels personatges amb la subtilesa i eficàcia de la trama. Sense dubte una lectura que m’anima a continuar descobrint aquesta singular i brillant escriptora.

Què més he llegit de l’autora?






dilluns, 1 setembre de 2014

Després de l'hivern


Amb quatre mots: saga familiar, rural,  (Una novel·la, a voltes dura, molt humana, teixida per molts petits fils que la converteixen en un esplèndid relat)
 
Recomanada per: Ha estat una bona tria i, gràcies a l’Editorial Gregal l’he pogut llegir.

El llibre: Després de l’hivern, 2011 Editorial Gregal pàg. 277

Premi: La novel·la s’ha desenvolupat a partir d’una narració que, amb el mateix títol, va rebre el primer premi del Vè Premi de Narració Literària «Pirineus», patrocinat per l’Ajuntament de Montellà i Martinet.

“La duresa de la vida rural a l’alta muntanya a començament del segle XX i les angoixes dels canvis polítics −des de la dictadura de Primo de Rivera a la guerra i les dificultats de la postguerra− són el marc geogràfic i històric en què es desenvolupa la trama argumental de l’obra.”
La vida rural és dura, i encara més, a l’alta muntanya. Un escenari fred, isolat, gairebé inaccessible però amorós i bell per qui hi viu i l’estima, per qui se’l fa seu des de dins, des del cor. Aquí és on viuen els de Can Rovira, a Montferrís. Primer en Pere Rovira i la Remei amb les seves tres filles, la Agneta -la gran- la Maria i l’Angelina -la petita-. La Rosa Nebot ens narra la història d’aquesta nissaga familiar, en concret la de tres generacions que es mouen entre el Pallars i la Barcelona dels anys cinquanta, entre la vida a muntanya i la incipient modernitat barcelonina. 

L'autora ens fa pujar a l’alta muntanya per mostrar-nos amb una prosa rica i atractiva i amb un estil planer i molt eficaç tot el que pot renéixer després dels hiverns. El temps que marca el cel, el bestiar i els conreus, s’aniran barrejant amb el temps dels canvis politics i socials. 

En aquest Alt Pallars de començaments del segle XX els canvis polítics arriben d'una manera, diguem-ne,  esmorteïda però esquitxen fins impactar de forma fulminant i dolorosa les vides del seus habitants, i en concret les de la família Rovira. Perquè per molt aïllat que un es cregui i per molt o poc que es pensi que allà dalt només interessa el dia a dia inamovible i rutinari de pagès, a vegades, cal prendre partit, tant polític com personal, i cal lluitar pel que un creu, encara que això suposi allunyar-te dels teus. És temps de revoltes, de nous pensaments, de llibertats però també de repressió, de maquis, d’exiliats, de guerra, de dolor i, per sobre de tot, és temps per pensar amb el què significa la família. I, dins la família hi ha tant amor com rancúnia, tant felicitat com dolor, tant temps per la festa com per la feina, temps per ser-hi, sempre, fins i tot en la distància. 

En aquest marc geogràfic i històric que va des de la dictadura de Primo de Rivera passant per la guerra civil i la postguerra, la Rosa Nebot ens mostrarà a través dels Rovira, un calidoscopi humà de gent humil i lluitadora que és capaç de tirar endavant malgrat els entrebancs que la vida els hi posa al davant perquè saben, que després de l’hivern, tot, o gairebé tot, torna a començar i revifar. Així, de la mateixa manera que després del fred i l’aïllament de l’hivern, arriba la primavera plena de verd i llum, després dels hiverns interiors plens de desgràcies i ensorraments emocionals ha d’arribar, necessariament, el bon temps en forma d’alegria i la felicitat.

Després de l’hivern és una novel·la de bell regust clàssic que, amb un ritme pausat, ens acosta tant al detall de l’escenari com a les interioritats dels personatges. Es tracte d’una novel·la de plàcida lectura, d’aquelles on et resulta fàcil compartir espai i confidències amb la gent de Can Rovira. Constitueix un relat realista que segueix el passat recent de la nostra història, on les vides de tots els seus protagonistes han estat estroncades pels recels, la guerra, o pels propis esdeveniments. Uns personatges carregats de lluites internes que miren de sortir-ne com millor poden, ja sigui per lleialtat, per amor o per dignitat, en un paratge a voltes inhòspit però sempre magnífic, encisador i bell. I, en la història de la família Rovira se’ns aniran perfilant els canvis socials de l’època, també dins el món rural, on les noves generacions necessitaran cercar lluny de les muntanyes el seu propi camí, sense que això suposi deixar-les de tenir sempre presents.

Què atrapa?
Cadascun del personatges i cascuna de les seves històries. El paisatge, sempre imponent, presidit per les altes muntanyes, la neu, el bosc, el fred i el caliu de la llar i la seva gent.
Què m’ha quedat?
  • El plaer d’una bona lectura.
  • Compartir, des de la distància, les històries tant diferent de les tres germanes per veure-hi tot el què tenen en comú.
  • Una novel·la, a voltes dura, molt humana, teixida per molts petits fils que la converteixen en un esplèndid relat.

Tastets
Cabaler
CABALER m.
|| 1. ant. Negociant. Los mercaders fan cabalers que trameten guanyar per lo mon, e vam que aquells cabalers donen lo ters o'l quart de tot so que guanyen, Llull Cont. 116.
|| 2. Fill que no és hereu (Cerdanya, Vall d'Àneu, Conca de Tremp, Solsona, Lleida, Pla d'Urgell, Penedès, Vendrell, Valls);
“-Que tal vegada eres un cabaler tu’ Els pares em van cercar un bon hereu! Nosaltres no ens n’hem d’ocupat prou, de les nostres tres filles...1 (pàg.50)

Rebre carades
CARADA f.
|| 1. Reprensió o paraules aspres que es dirigeixen a la cara de qualcú (or., occ.); (Tremp, Barcelona., Camp de Tarragona.)
“-potser no, però la vida d’un jornaler és molt dura i si, a sobre, rep carades...” (pàg.55)

Pòndol
PONDO o PÒNDOL m.
Pes, càrrega (en sentit immaterial); govern i administració d'una casa, d'una hisenda, d'una corporació, etc.
“De mica  en mica ha tornat a portar el pòndol de la casa i fins i tot treu el geni i escridassa quan troba que la feina no es fa prou bé. (pàg. 159)

Rosa Nebot i Carrió (Barcelona, 1934)
Prové de l’àmbit docent. Ha treballat durant més de trenta anys com a professora de català per a adults. S’hi va iniciar acabada la dictadura amb el  reciclatge de mestres i professors d’institut per tal de capacitar-los per a exercir l'ensenyament en català i posar en marxa la immersió lingüística. També ha col·laborat amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i ha participat, com a coautora, en l’elaboració de manuals d’aprenentatge de la llengua.
La seva vocació literària ha excel·lit en la narració curta i la novel·la. Després de rebre el reconeixement en diversos certàmens, Columna Edicions li va editar, el 2008,  Fang i llimones, una obra ambientada bàsicament en ambients urbans.

dissabte, 31 maig de 2014

Aturada


Fa dies que hi dono voltes però al final avui m’he decidit. 


Aturo el blog durant un temps. El temps que necessito per carregar piles, llegir amb ganes,  fer les ressenyes d’una manera plaent i pensar de quina manera continuar quan em decideixi fer-ho.


Tinc uns quants llibres llegits i no ressenyats, així que aniré preparant ressenyes, llegint bons llibres i seguint els blogs a un ritme més pausat.

Gràcies,

Carme

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...